L'organització familiar

L’organització familiar

La paraula família prové de famulus, serf, que vol dir el conjunt dels esclaus d’una casa.

Es considerava la família una societat civil i també religiosa.

Es definia  família com a societat religiosa un conjunt de persones a les quals la religió permetia invocar la mateixa llar i oferir menjar fúnebre als mateixos avantpassats. 

Cada família tenia els seus propis deus:

Lar familiar: el déu protector de la casa

Penats: déus protectors dels queviures

Manes: déus dels difunts que se’ls hi entregaven ofrenes.

Genius: déu protector del pare de la família.

La família com a societat civil tenia la pàtria potestas on el pare tenia alguns privilegis:

Tenia autoritat sobre la dona, podia acceptar o refusar a un fill recent  nascut, tenia autoritat sobre els fills que arribava fins al dret de la vida o la mort, era l’amo absolut de la propietat familiar i l’únic que tenia capacitat per comprar o vendre i finalment l’únic de l afamilia que tenia personalitat jurídica.

Els fills

Quan naixia un fill la comadrona el posava als peus de son pares i si el pare l’alçava en braços manifestava que l’acceptava, si es girava d’esquena i el deixava a  terra el nadó era abandonat a la porta de casa o en algun lloc on podia ser recollit per convertir-lo en esclau o prostitutes i en cas que estigues molt feble se’l deixava morir. Al cap de vuit dies les nenes i nou els nens se’ls batejava i se li posava el nom de tres components:

Praenomen: el nom personal

Nomen: el nom comú de tots els membre de la gens.

Cognomen: el sobrenom que te l’origen en algun defecte físic.

El matrimoni

La finalitat del matrimoni era tenir fills  per perpetuar la família.

Per concedir matrimoni calia complir unes condicions:

Tenir l’edat mínima, en que calia que els fills tinguessin un cert desenvolupament físic; és a dir 12 anys les dones i els homes entre 14 i 16 anys.

Tenir el consentiment dels pares

Tenir el ius connubi que era el dret al matrimoni que només ho tenien les persones lliures.

Tipus de matrimoni

Hi havia dos tipus de matrimonis; cum manu que consistia en que quan la dona es casava, queia en l’autoritat del seu marit i sine manu consistia en que la dona es quedava sota l’autoritat del pare.

Dins el cum manu es distingeixen:

Confarreatio: era un matrimoni de caràcter religiós i pràcticament indissoluble on es feia una cerimònia semblant al casament

Coemptio: era un simulacre de compra de la dona pel marit on el pare cedia al marit l’autoritat de la seva filla davant d’uns testimonis.

Usus: la convivència durant un any, sense interrupció de tres nits atorgava al marit la manus de la seva esposa.

Cerimònia de casament

Era l’esdeveniment més important de la família

En primer lloc hi havia les esposalles que era un acte celebrat davant d’uns testimonis per segellar el compromís que els promesos s’intercanviaven regals i un anell que es posaven al dit anular de la mà esquerra.

El dia del casament que venia després de les esposalles la núvia abandonava els vestits de nena i es posava el nupcial que consistia en una túnica blanca cenyida per un cinturó de llana amb doble nus i un vel de color ataronjat. La núvia anava acompanyada de una padrina i a continuació el  pare oferia un sacrifici i es prenien els auspicis, si era favorable seguia e casament si no s’ajornava, la padrina en presència dels déus unia les mans dretes dels nuvis, després es celebrava un sopar nupcial a casa de la núvia i seguidament es feia el deductiu que era un rapte del marit on la núvia es refugiava als braços de la seva mare i el nuvi feia veure que l’arrancava amb violència , finalment es feia el seguici cap a casa del nuvi, quan arribaven a la nova llar, el nuvi agafava a la núvia en braços i l’entrava a casa seva.

El divorci

Al principi el marit podia repudiar a la dona però no era massa acceptat socialment i freqüent. Al final de la república ja era més freqüent i en l’imperi ja estava generalitzat.