Les magistratures

Les Magistratures

El sistema polític romà va estar en evolució contínua. El règim
republicà es va basar en tres pilars: les magistratures (càrrecs públics), el
Senat i els comicis o assemblees.

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, i l’administració
de la ciutat de Roma, de primer, i de l’Imperi, després. 

Hi han dos tipus de magistratures:

Les ordinàries, que eren operatives en

temps de normalitat.  

Les extraordinàries, que es constituïen en estats d’excepció.

Aquestes magistratures constituïen el cursus honorum (la carrera política). 

• Els cònsols. Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat.
Eren l’autoritat suprema civil i militar: presidien el Senat i l’assemblea,
dirigien l’exèrcit i manaven sobre la resta de magistrats.

• Els pretors.Eren dos responsables de l’administració de la justícia:

El praetor urbanus, s’ocupava dels litigis entre ciutadans romans.

El praetor peregrinus, s’ocupava dels litigis en què intervenien forasters.

• Els edils. Eren dos patricis i dos plebeus que s’encsarregaven
de l’administració de la ciutat: obres públiques, festes, aprovisionament, seguretat ciutadana, etc.

• Els qüestors. eren quatre encarregats de l’administració dels fons públics i del
control de les despeses civils i militars, tant a Roma com a les altres províncies.
Aquestes quatre magistratures tenien un conjunt de característiques
comunes:
• Anualitat. La durada dels càrrecs era d’un any.

• Col·legialitat. Cada magistratura, era exercida per dos o més col·legues, amb la mateixa autoritat i dret a vetar-se mútuament.

• Gratuïtat. Els càrrecs no estaven remunerats, amb la qual cosa només
hi podien aspirar els rics.

• Progressivitat. La carrera política s’iniciava com a qüestor, i per arribar
a cònsol s’havia de passar pels càrrecs intermedis; per a cada càrrec s’exigia
una edat mínima.

• Els censors. També eren dos, elegits entre els excònsols. Dirigien la
revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums
públics.

• Els tribuns de la plebs. Eren deu. Defensaven la plebs contra els abusos
dels altres magistrats, quasi sempre patricis, sobre els quals tenien
dret de vet. Convocaven i presidien el concili de la plebs, després
Comicis tributs. 
Les magistratures extraordinàries només eren escollides en situacions de
perill.Eren dues: 
El dictator: magistrat amb plens poders, sense col·lega, elegit entre els excònsols per un
període màxim de sis mesos.
El lloctinent:el mestre de la cavalleria.

El Senat
Aquesta institució era el centre del poder polític en l’època de la República, tant
per l’autoritat i el poder personal dels seus components, com per la importància en
les seves funcions en la política exterior i interior:

• Política exterior: decisions sobre declaracions de guerra i signatures
de pau, assignació de governs de les províncies, i de
comandaments militars, etc.

• Política interior: ratificació de les lleis fins al segle III aC, direcció
i control de l’actuació dels magistrats, administració de la
hisenda pública, etc. Els seus dictàmens, anomenat senatus consulta,
tenien força de llei.

Els comicis
Eren els Comicis centuriats i els Comicis tributs.
• Els Comicis centuriats. En aquests Comicis els ciutadans
votaven, distribuïts segons les seves riqueses, en cinc classes o nivells.La funció
principal dels Comicis centuriats era electoral: s’hi elegien les magistratures
majors (pretors, cònsols, censors).

• Els Comicis tributs. Van tenir l’origen en la primitiva assemblea plebea. Votaven distribuïts en tribus o districtes electorals,
segons el lloc de residència: hi havia quatre tribus urbanes i trenta-
una de rurals. Era l’assemblea legislativa per excel·lència, tot i que s’-
hi elegien les magistratures menors (edils i qüestors) i els tribuns de la
plebs. Es reunia habitualment al fòrum.